"La gràcia que fà vintiuna de l'Empordà són les runes de Sant Pere de Roda. Els frares n'han fuit; les santes relíquies foren escampades per cenobis llunyans, els altars no serven les beneites imatges, ni els candelers, ni els antipendis antics. En les celles benedictines no hi ha rastre dels vells incípits que hi va llegir fa tants de segles el frare Gerbert; la Bíblia deurada amb amor d'ingenues figures romàniques, està reclosa en un Museu estranger. Mes ni la mà dels homes ni els improperis del temps han pogut despullar a les runes esbatanades i ensorrades, del seu cordial encís. Com vella arca de sàndal, cada vegada que l'estellen, amb la darrera estella renova el seu perfum. De Rodas la grega vas treure'n en els primers diez de la colonisació benedictina el teu nom cristià. Com una estrella morta, després d'haver estat per molts segles lluminària guiadora dels sentiments i de la raó dels homes, ara romans apagada en la teva augusta soletat. Però en la teva nit no restes perduda i oblidada, estrella morta d'una patria que no vol morir. Costa amunt per les vinyes de Palau Sabardera ¡quins raïms negres més dolços que s'hi fan! jo he pujat com apassionat romeu per les mateixes rutes que hi va seguir el meu pare, i he sentit la punyenta emoció d'adorades memòries al trepitjar les runes de l'antic cenobi català. I després, al pujar el castell de Sant Salvador, la terra empordanesa m'ha semblat encara més plana i resplandenta, i he resseguit amb delicia les cales de la costa i he contemplat la mar inmensa, tant polida i clara que s'hi emmirallava el Sol."
PERE COROMINES: Les Gràcies de L'Empordà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario